Blog

Funcionen els jocs mentals? Què han trobat els grans estudis

Millores en el joc que practiques. Que el guany vagi més enllà és la part difícil: què van trobar Owen, ACTIVE, els estudis d'n-back i les metaanàlisis.

Publicat 23 d’octubre del 2026

Foto: Winston Tjia / Unsplash

En un estudi publicat a Nature el 2010, 11.430 adults van jugar a jocs curts per internet durant sis setmanes, un mínim de deu minuts al dia, tres dies per setmana. Un grup practicava trencaclosques de raonament i de planificació; un altre, una barreja de tasques de memòria, d'atenció, d'orientació espacial i de càlcul. Un tercer grup dedicava el mateix temps a respondre preguntes de cultura general rebuscades, amb el que trobés per internet. Els dos grups de jocs van millorar en totes les tasques que havien practicat. En una bateria de tests a part, feta abans i després, els dos grups de jocs amb prou feines van obtenir millors resultats que el de les preguntes.

Aquest resultat és tot el debat en petit. Funcionen, els jocs mentals? En els mateixos jocs, sí: si practiques una tasca, la fas més de pressa i amb menys errors, i en això les grans revisions coincideixen. El que els estudis més ben controlats no han demostrat és que el guany viatgi: a uns altres tests, a la feina, a recordar on has deixat les ulleres. Uns quants estudis sí que hi han trobat alguna cosa més, i més avall els donem el lloc que els toca.

Tot seguit repassem els estudis que han donat forma a aquesta resposta, per què de vegades no coincideixen i què es pot esperar raonablement d'un joc de lògica. L'acord amb l'empresa de Lumosity que la FTC va anunciar el 2016, les dues cartes obertes del 2014 i la revisió de Simons i col·legues del 2016 ja són a la nostra comparativa de Lumosity, Elevate, Peak i cinc apps més, i aquí no les repetim.

Pràctica i transferència

Els investigadors divideixen la pregunta en tres.

• La tasca entrenada. Jugues a una graella de memòria i les teves puntuacions a la graella de memòria pugen. És un efecte de la pràctica, i és la part menys discutida de tot el camp.
• Transferència propera. També et surt millor un altre test que demana gairebé el mateix, per exemple una graella amb unes altres formes, o una altra tasca de memòria a curt termini.
• Transferència llunyana. El guany apareix en un lloc ben diferent: un test de raonament, les notes, la feina, el dia a dia. És el que vol dir la majoria de gent quan pregunta si els jocs mentals serveixen, i és on les proves s'aprimen.

La resta de l'article tracta, d'una manera o d'una altra, de la distància entre el primer graó i el tercer.

Els estudis que han donat forma a la resposta

Owen i col·legues, 2010: onze mil persones per internet

L'estudi del primer paràgraf és d'Adrian Owen i col·legues, i es va fer tot per internet, amb participants de 18 a 60 anys. Els autors expliquen que «es van observar millores en cadascuna de les tasques cognitives entrenades», però que «no es va trobar cap prova d'efectes de transferència a tasques no entrenades, fins i tot quan aquestes tasques eren cognitivament molt properes». Quan es van comparar els grups en aquells tests, les mides de l'efecte eren, en paraules seves, «molt petites».

Dues coses el fan útil. El grup de control era actiu (també passava les sessions connectat, només que no feia tasques cognitives), de manera que la comparació és justa. I la mostra era enorme, de manera que «cap transferència» no és culpa de tenir massa poca gent. El seu límit: l'entrenament va durar sis setmanes i ningú no el supervisava, o sigui que diu poca cosa sobre programes més llargs i supervisats.

ACTIVE: 2.832 persones grans, deu sessions, deu anys

ACTIVE és l'assaig de més durada d'aquesta llista, i el més fàcil de sobreinterpretar. Hi van participar 2.832 voluntaris de 65 a 94 anys, assignats a un de tres cursos de deu sessions en grup (memòria, raonament o velocitat de processament) o a un grup de control sense cap entrenament.

• Al cap de dos anys (Ball i col·legues, JAMA, 2002), cada curs havia millorat la capacitat que treballava, amb uns efectes «durables fins als 2 anys». En aquell moment l'assaig no va trobar cap efecte de l'entrenament en el funcionament quotidià.
• Al cap de deu anys (Rebok i col·legues, 2014), els grups de raonament i de velocitat encara obtenien millors resultats que el grup de control en les capacitats que havien treballat; el de memòria, ja no. Els participants dels tres grups també deien tenir menys dificultats que el grup de control amb el que els investigadors anomenen activitats instrumentals de la vida diària (les Acadèmies Nacionals en posen d'exemple prendre la medicació i conduir). Aquesta última mesura era declarada pels mateixos participants, i als deu anys només hi continuava el 44 % dels participants.

O sigui que ACTIVE és una prova de debò, i alhora no és una prova sobre apps. Els cursos els impartien formadors acreditats, en persona i en grups petits, durant cinc o sis setmanes, i més endavant alguns participants van fer sessions de reforç. El 2017, les Acadèmies Nacionals de Ciències, Enginyeria i Medicina dels Estats Units, que per valorar l'entrenament cognitiu es van basar sobretot en ACTIVE, van qualificar-ne les proves d'«encoratjadores però no concloents». El mateix informe enumerava els punts febles de l'assaig (un grup de control sense cap contacte, moltes baixes als cinc i als deu anys) i deia que no hi havia cap prova que els efectes a llarg termini que suggereix ACTIVE valguin per a les apps comercials d'entrenament per ordinador, els efectes de les quals «semblen de curt termini».

La història de l'n-back: un resultat cridaner i, després, les rèpliques

Una tasca n-back et mostra una seqüència i et pregunta, a cada pas, si l'element d'ara és igual al de n passos enrere. El 2008, Susanne Jaeggi i col·legues van publicar a PNAS que uns adults joves que n'havien practicat una versió exigent (el dual n-back, amb quadrats en una graella i lletres dites en veu alta alhora) obtenien puntuacions més altes en tests d'intel·ligència fluida (raonar davant de problemes nous), i que «com més entrenament, més millora».

Després van arribar les rèpliques. Redick i col·legues (2013) van posar uns adults joves a fer 20 sessions de dual n-back adaptatiu i els van comparar amb un grup de placebo actiu, que practicava cerca visual, i amb un grup que no feia res. Tots dos grups entrenats van millorar en la seva tasca; no hi va haver «cap transferència positiva a cap dels tests de capacitat cognitiva», malgrat el que els autors descriuen com una potència estadística alta.

Investigadors de totes dues bandes van ajuntar llavors els estudis, i els resultats conjunts no coincideixen entre ells. Una metaanàlisi del 2015 d'Au, Jaeggi i col·legues, de 20 estudis d'n-back amb adults sans de 18 a 50 anys, va trobar «un efecte positiu petit però significatiu» en la intel·ligència fluida. Una metaanàlisi del 2016 de Melby-Lervåg, Redick i Hulme, que cobria 87 publicacions sobre l'entrenament de la memòria de treball en general, va trobar guanys a curt termini en altres tests de memòria de treball, però cap prova convincent de transferència llunyana quan l'entrenament es comparava amb un grup de control actiu. La seva conclusió: els programes «semblen produir efectes d'entrenament específics i de curt termini que no es generalitzen».

Val la pena llegir a poc a poc aquest desacord, perquè és sobretot de mètode, i això ens porta a la secció següent.

Les metaanàlisis, i una metaanàlisi de les metaanàlisis

• Lampit, Hallock i Valenzuela (2014), amb 52 estudis i 4.885 persones grans sanes, van trobar un efecte global petit de l'entrenament cognitiu per ordinador en tests de laboratori de memòria, velocitat i habilitats espacials. Hi ha tres detalls que importen a qui juga amb el mòbil: «l'administració a casa va ser ineficaç comparada amb l'entrenament en grup», no hi havia «cap prova» a favor de l'entrenament de la memòria de treball, i només «proves febles» per a les sessions de menys de 30 minuts. Els autors hi afegeixen que els seus resultats no diuen quant de temps dura cap efecte.
• Sala, Tatlidil i Gobet (2018) van ajuntar estudis sobre videojocs, van trobar efectes petits o nuls a tot arreu i «cap prova d'una relació causal entre jugar a videojocs i una capacitat cognitiva més gran».
• Sala i col·legues (2019) van pujar un nivell més i van combinar metaanàlisis ja publicades sobre l'entrenament de la memòria de treball, els videojocs, la música, els escacs i els exergames (els jocs amb exercici físic). L'entrenament de la memòria de treball sí que produïa transferència propera. La llunyana era petita o nul·la, i un cop tinguts en compte els efectes placebo i el biaix de publicació, l'efecte global «era igual a zero». La conclusió és contundent: la manca de generalització és «un invariant de la cognició humana».

Per què els estudis no coincideixen

Els resultats positius i els negatius sovint surten d'estudis que es diferencien en unes quantes coses previsibles, i les revisions d'abans assenyalen les mateixes.

1. El grup de control. Comparar els jugadors amb gent que no ha fet res (un control «sense contacte») barreja l'efecte dels jocs amb el d'esperar millorar, el de rebre atenció i el de, simplement, fer els tests dues vegades. Per això l'estudi de Redick va afegir un grup de placebo actiu, i per això la metaanàlisi del 2016 va mirar a part els estudis que en tenien un: davant d'aquests, la transferència llunyana no va trobar cap suport convincent.
2. Les expectatives. Qui s'apunta a un estudi d'entrenament cognitiu sap què espera trobar-hi. L'equip de Sala va controlar explícitament els efectes placebo.
3. El biaix de publicació. Els estudis amb resultats engrescadors tendeixen a publicar-se més fàcilment que els que tenen resultats avorrits. A les metaanàlisis del 2016 i del 2019, corregir-lo va deixar poca cosa o res de l'efecte de transferència llunyana.
4. Què compta com a «llunyà». Un test que s'assembla molt al joc de l'entrenament és més a prop de la transferència propera del que diu l'etiqueta, i val la pena mirar què va mesurar de debò un estudi.
5. El que declaren els mateixos participants. «Les tasques de cada dia em costen menys» és una dada que val la pena recollir, però no és el mateix que un canvi mesurat, i els resultats d'ACTIVE als deu anys sobre la vida diària s'hi basen.

Res d'això vol dir que els estudis positius s'equivoquin. Vol dir que les afirmacions més fortes surten dels dissenys més fàcils d'enganyar, i que els dissenys més curosos acostumen a trobar els efectes més petits.

Què es pot esperar de debò d'un joc de lògica

D'acord amb els estudis d'abans, aquesta és una llista justa.

• La pràctica acostuma a fer que el joc se't doni millor. Més rapidesa, menys errors, puntuacions més altes. És real, i és satisfactori, però mesura com et surt aquell joc.
• Tasques molt semblants: potser, una mica. Alguns estudis hi troben guanys petits i d'altres no n'hi troben cap, així que no és res amb què puguis comptar.
• No esperis que et faci rendir més a la feina, als estudis o a l'hora de recordar coses del dia a dia. Els estudis ben controlats no ho han demostrat, i a les revisions sobre persones grans les sessions a casa, sense supervisió, són on els efectes semblen més febles.
• Passar-t'ho bé ja és un bon motiu per jugar. Un trencaclosques és un repte i una estona de calma, i no li cal cap promesa al darrere.

Cap puntuació de cap joc no diu res de la teva salut. Si alguna cosa de la teva memòria o de la teva concentració et preocupa, és una pregunta per a un metge.

LogicGlow té 34 jocs. Un d'ells, Fa dos passos, pregunta «La casella d'ara, era la de fa N passos?», o sigui que és una tasca n-back, com les de les rèpliques d'abans que no van trobar transferència més enllà de la tasca. El seu web diu que cada joc «puja de nivell i t'ajusta la dificultat», i que «per això dues partides no són comparables», i que LogicGlow «mesura com et surt i com canvia», «no és una eina mèdica» i «no promet millores». D'acord amb els estudis d'abans, una puntuació que puja a Fa dos passos vol dir que ara se't dona millor Fa dos passos.

Preguntes freqüents

Els jocs mentals et fan més intel·ligent?

No de cap manera que els estudis més ben controlats hagin demostrat. Millores en els jocs que practiques. Els estudis amb grups de control actius, i les metaanàlisis que els ajunten, troben poc o cap guany en tests de raonament diferents de l'entrenament.

Els jocs mentals ajuden la memòria?

Ajuden en els jocs de memòria als quals jugues: les teves puntuacions en aquests jocs pugen. A ACTIVE, les persones grans que van fer un curs de memòria presencial encara obtenien millors resultats en tests de memòria dos anys després, però als deu anys aquest avantatge ja havia desaparegut. Les proves que els jocs ajudin a recordar coses del dia a dia són febles. Si et preocupa la teva memòria, o la d'algú altre, parla-ho amb un metge o amb un altre professional sanitari.

Els jocs mentals poden evitar la demència?

Amb les proves que hi ha fins ara, no. En el seu informe del 2017, les Acadèmies Nacionals dels Estats Units no van trobar cap prova que els efectes a llarg termini que suggereix l'assaig ACTIVE valguin per a les apps d'entrenament per ordinador. Si et preocupa la demència, per tu o per algú proper, parla-ho amb un metge o amb un altre professional sanitari.

Els jocs mentals serveixen per a la gent gran?

Bona part de la recerca és amb persones grans, i el patró és el mateix: guanys clars en les tasques entrenades, i guanys petits o incerts en la resta. La revisió del 2014 de 52 estudis va trobar que l'entrenament a casa, sense supervisió, era ineficaç comparat amb les sessions en grup.

Els trencaclosques de lògica són bons per al cervell?

Els trencaclosques de lògica són un bon repte i a molta gent li agraden. Si canvien res més enllà de la teva traça amb els trencaclosques és la pregunta que els estudis d'abans han tingut dificultats per respondre, i fins ara la resposta és, sobretot, que no.

Fonts

Les cites en anglès són traducció nostra.

• Owen, A. M., Hampshire, A., Grahn, J. A., Stenton, R., Dajani, S., Burns, A. S., Howard, R. J. i Ballard, C. G., Nature 465, 775–778, 2010, doi:10.1038/nature09042, text complet a PMC2884087, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Ball, K. i altres per l'ACTIVE Study Group, "Effects of cognitive training interventions with older adults: a randomized controlled trial", JAMA 288(18), 2271–2281, 2002, doi:10.1001/jama.288.18.2271, text complet a PMC2916176, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Rebok, G. W. i altres, "Ten-year effects of the ACTIVE cognitive training trial on cognition and everyday functioning in older adults", Journal of the American Geriatrics Society 62(1), 16–24, 2014, doi:10.1111/jgs.12607, text complet a PMC4055506, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• National Academies of Sciences, Engineering, and Medicine, informe del 2017 sobre la demència i els canvis del pensament associats a l'edat, capítol de resum i doi:10.17226/24782, consultats el 20 d'oct. de 2026.
• Jaeggi, S. M., Buschkuehl, M., Jonides, J. i Perrig, W. J., "Improving fluid intelligence with training on working memory", PNAS 105, 6829–6833, 2008, doi:10.1073/pnas.0801268105, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Redick, T. S. i altres, "No evidence of intelligence improvement after working memory training: a randomized, placebo-controlled study", Journal of Experimental Psychology: General 142, 359–379, 2013, doi:10.1037/a0029082, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Au, J., Sheehan, E., Tsai, N., Duncan, G. J., Buschkuehl, M. i Jaeggi, S. M., "Improving fluid intelligence with training on working memory: a meta-analysis", Psychonomic Bulletin & Review 22, 366–377, 2015, doi:10.3758/s13423-014-0699-x, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Melby-Lervåg, M., Redick, T. S. i Hulme, C., revisió metaanalítica sobre l'entrenament de la memòria de treball i la transferència llunyana, Perspectives on Psychological Science 11, 512–534, 2016, doi:10.1177/1745691616635612, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Lampit, A., Hallock, H. i Valenzuela, M., revisió sistemàtica i metaanàlisi de l'entrenament cognitiu per ordinador en persones grans sanes, PLoS Medicine 11, e1001756, 2014, doi:10.1371/journal.pmed.1001756, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Sala, G., Tatlidil, K. S. i Gobet, F., "Video game training does not enhance cognitive ability: a comprehensive meta-analytic investigation", Psychological Bulletin 144, 111–139, 2018, doi:10.1037/bul0000139, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Sala, G., Aksayli, N. D., Tatlidil, K. S., Tatsumi, T., Gondo, Y. i Gobet, F., "Near and far transfer in cognitive training: a second-order meta-analysis", Collabra: Psychology 5(1), 2019, doi:10.1525/collabra.203, resum al repositori de la Universitat de Liverpool, consultat el 20 d'oct. de 2026.
• Web de LogicGlow, logicglow.app, consultat el 20 d'oct. de 2026.

← Torna al blog